
Es similar a la expresión en hebreo aleluya הַלְלוּיָהּ ("Dios sea alabado"). Se utiliza de forma generalizada por los hablantes del árabe de cualquier religión, incluidos cristianos y judíos, y de modo muy frecuente por musulmanes como consecuencia del lugar central que esta expresión ocupa en los textos del Corán y las palabras del profeta Mahoma.
Al-ḥamdu lillāh (en árabe, ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ sin, الحمد لله ) es la expresión del árabe equivalente a «gracias a Dios» o «alabado sea el Señor».It is also commonly used by non-Muslim speakers of the Arabic language. Its meaning and in-depth explanation have been the subject of much exegesis. The phrase is frequently used by Muslims of every background due to its centrality in the texts of the Quran and Hadith, the words of the Islamic prophet Muhammad.
A longer variant of the phrase is al-ḥamdu l-illāhi rabbi l-ʿālamīn (ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ رَبِّ ٱلْعَالَمِينَ), meaning "all praise is due to God, Lord of all the worlds", second verse of Surah Fatihah. This phrase is called Tahmid (Arabic: تَحْمِيد, lit. 'Praising').
Alhamdulillah (Arabic: ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ, al-Ḥamdu lillāh) is an Arabic phrase meaning "praise be to God", sometimes translated as "thank God". Die dreikonsonantige Wurzel H-M-D (ح م د), die „Lob“ bedeutet, findet man ebenfalls in den Namen Muhammad, Mahmud, Hamid und Ahmad. Muslime und arabischsprechende Juden und Christen weben den Satz so häufig in den alltäglichen Sprachgebrauch ein, dass sich die Phrase hamdala / حمدل /‚al-Hamdu-li-'llah-sagen‘ entwickelte. Sie entspricht in etwa der hebräischen Formel Halelu Yah. Die Hamdala (arabisch حمدلة, DMG ḥamdala) oder Hamdullah ist die arabische Formel al-Hamdu li-Llāh (الحمد لله / al-ḥamdu li-Llāh /‚Lob sei Gott, Gott sei Dank‘), die in dem zweiten Vers der ersten Sure al-Fātiha des Korans vorkommt und eine wichtige Rolle im Alltagsleben der Muslime spielt. El significat i l'explicació profunda de la hàmdala han estat objecte d'àmplia exegesi. L'expressió és utilitzada de forma generalitzada pels parlants de l'àrab de qualsevol religió, inclosos cristians i jueus, però sobretot per molts musulmans tant arabòfons com no, a conseqüència del lloc central que aquesta expressió ocupa en l'Alcorà i en els hadits del profeta Muhàmmad. lah (àrab: ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ, al-ḥamdu li-Llāh), que literalment significa ‘la lloança (sigui) per a Déu’, equivalent a ‘lloat sigui Déu’. La hàmdala és el nom donat al fet de pronunciar l'expressió al-hamdu li-l.